Pàgina:Canigó (1901).djvu/84

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Tot escoltant l'infinit
sa dolça música ha apresa,
n'apar lo mirall del cel,
lo cel de la terra.


Ahí' vespre la vejí
com dormía en la maresma,
com dormía cabdellant
escuma y arena.


Los coralers de Bagur
coralan dins llur barqueta:
—Coralers, si m'hi voleu
faréu bona pesca.


Si voleu saber quí so,
so una fada ampurdanesa,
les fades del Pirineu
me diuhen Sirena.—


Quant ells se tiran al fons
jo'n sortía ab les mans plenes,
ells trauhen rams de coral,
jo aquest ram de perles.