Pàgina:Canigó (1901).djvu/86

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Mentres ell se les prenía
les maduixes cambihí,
cada gert era un carboncle,
cada maduixa un rubí.
Per ensenyárvosen mostra
la més vistosa encastí
en est anell de cinta ampla
que en dos se pot mitj-partir:
per anell de nuviatge
si'l voleu, vèusel aquí.


chor de gojes

Montanyes regalades
son les de Canigó,
elles tot l'any floreixen,
primavera y tardor.


la de lanós

Sols per fervos un present,
de llevant fins á ponent
he seguit la terra mía;
vos ne porto una arpa d'or
que fa passar la tristor,
que fa venir l'alegría.
Cada colp que la toquen
vos hi respondrá una veu,
la veu de l'ánima mía.