Pàgina:Cansons de Montserrat (1885).djvu/13

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


CANSÓ DE LA ESTRELLA.

A un un brillant Estel
li digué la terra:
Floreta del cel,
pósat en ma serra;
quan veu que s'hi posa,
ma patria ditxosa
li diu ab amor:

Estrelleta ó Rosa,
 flor d'or,
Estrelleta ó Rosa,
quèdat en mon cor.

La estrellada nit
ne te gelosía
y en son camp florit
ara la voldria;