Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/182

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

casa de mos pares ja hauria regat ab ta sanch lo llindar d' aquella porta.


LA POURCHEIRETO.


N' es Guilhem de Beauvoire—que se voou maridar,
la pren tan jouveneto—se saup pas courdelar.
Au bout de cinch semanos—á la guerr' es anat.
A sa dono de mero—la vai recoumandar:
—Vous recoumande, mero,—de li ren faire far;
la fetz pas an' à l' aiguo,—ni fierar, ni pastar,
mandetz-la á la messo,—fassetz-la ben dinar;
emé les autros damos—mandetz-la proumenar.
Au bout de cinq semanos—les pouercs li à fach gardar.
S' en vai sur la mountagno—et s' es mes' à cantar.
De tant que elo cantavo—fai resclantir la mar.
Et Guilhem de Beauvoire—qu' es deiá de la mar:
—Semblarie qu' es ma fremo—que s' es mess' à cantar?
Oh! pagi, moun beou pagi,—la fau anar trouvar;
mete la sello rougeo,—les estrious argentats;
iou passarai par terro,—tu passarás per mar.
A travassat montagnos,—montagnos et la mar.
—Digatz, la pourcheireto—me fariatz pas goustar?
—Ai que de pan d' avoino—à-n-un cruveou passat,
et de trempo pourrido,—mes pouercs l' ant refusad'.
—Digatz, la pourcheireto—vous voudriatz retirar?
—Mes sept fuayos de soyo—soun encar' à fierar,
et moun fagot de verno—es encar à coupar.
Derranco soun espelo—soun fagot li à coupat.
—Digatz, la pourcheireto,—¿qu me retirará?
—Anatz veire l' houstesso—que vous retirará.
—Bon soir, damo l' houstesso—me voudriatz retirar?
—Dins uno belo chambro—iou vous farai couchar.
—Digatz, damo l' houstesso—l' y a degun per soupar?
—L' y a que la pourcheireto—que vau pas l' esperar.
—Fau que sie pas grand cavo—se vau pas l' esperar.
Venetz, la pourcheireto,—venez-vous dounc sopar.
En se mettent à tauro—elo fai que plourar.