bora de la mar n'hi ha una donzella y pochs coneixen las cansons tradicionals que tenen massa llargaria.
- IV.
Ja dès de temps antiquissim se coneixian homes que anavan de un poble al altre cantant las tradicions de sos respectius llars ; mes com en aquella época las vias de comunicaciò no existian ab las condicions ab que despres nasqueren , los quins cantavan seguint sa propia inspiraciò y 'ls recorts de sas terras se reduhian á ferho en un sol pais , en sa patria y no mes. Emperó las conquestas, quan ja las societats foren grants , portaren los soldats á llunyas terras, y á las horas tambè s' escamparen eixos cants que fins á llavors s'havian vist obligats , vullas que no , á viure á casa seva. La llenga en que 's componian, en rahò de ser local, privava que fossen coneguts mes enllá dels termes de una raça. Mes quan un poble se tornava conqueridor y aixamplava sas fronteras no sols imposava als vençuts lleys y costums sino que , á mes , los feya apendre sa llenga. D' aquí venia que 'l poble conquestat al poch temps coneixia la vida interna de son dominador y cantava com ell. Mes com ell també 'n tenia de cansons , resultava d' això que 'l que havia anat á imposarli lleys , las escoltava y d' ellas ne treya lo que mes li agradava, y ab ellas ne componia de novas , ó be senzillament las aprenia do cor, y , un pich eixas apresas eran, no tardavan en repasar la frontera y 'l poble dominant llavors se feya tributari y admirador del poble es-
