Pàgina:Cansons de la terra (1867).djvu/59

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Altre.
—Si es veritat, vida mia—prompte lo anirè á matar.
Vers 31 y 32.
—Si matéu lo meu marit—per mi podéu comensar.»
Lo un mor á mitja nit,—l' altre al espuntar lo clar.
NOTAS.
En quelcunas versions la cansoneta que canta En Lluis está en castellá.
—Dispiértate vida mia,
si te quieres dispertar,
que oirás que bien canta
la sirena de la mar.
En altras despres de la cansò se figura que sa esposa (á la qui , segons una versió que jo he recullit, se li dona lo nom de Deluya [1]), baixa á obrir la porta y llavoras lo romans tè eix altre final.

Quan es oberta la porta—los dos se van abrassar,
plora l' un y plora l' altre—no 's poden aconsolar.
La vida de la galera—n' es molt llarga de contar.

Tambè en alguna versió se afegeix al nom D. lluis lo nom de casa Montalbá, y ab motiu d' aixó En Manel Milá en la nota que posa al peu de eixa versió en son Romancerillo, diu : «En algunas versiones se llama al héroe Don Lluis de Montalbá ó del Ampurdá como á su tia cuya casa parece por las señas situada en Barcelona en tiempo que Santa María se hallaba en efecto junto al mar.»

  1. ¿Será forma corrompuda de Adela, Adelaida?