Pàgina:Cansons de la terra (1874).djvu/156

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

al punt de la mitja nit—en Josepet ja finava.
Los ángels li feyan llum,—la Verge l' amortallava,
ne sona dolsa música,—dalt del cel se l' empujavan,
y lo fill se n' es salvat,—la mare s' es condempnada.

NOTA.

No passa de ser un romans vulgar, tret de un fet trivial; mes que serveix pera descobre clarament lo fons religiós que anihua dins dels cors de la gent del poble. Esprit religiós es aquest qu' alguns cops s' estravia convertintse en fanatisme; mes que no sol perdres' casi may per caure en lo ateisme.