Pàgina:Cansons de la terra (1874).djvu/214

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

—Pastoret, lo bon pastor—¿ne vols sonar una tonada?
—No per cert, Mare de Deu,—que 'n tinch sola la ramada.
—No la tens soleta, no,—que la tens ben vigilada,
que n' hi tens trenta nou ángels—que t' hi donan la girada,
la girada del Urgell—del Urgell fins á montanya.
Festen ença pastoret—te 'n pagarè la samarra
no te la pagarè en or,—ni en or ni tampoch en plata
 .  .  .  .  .  .  .  .  .—tampoch en moneda falsa,
sino en la gloria del cel,—que es lo que mes desitjavas.
Al punt de la mitja nit—lo pastoret ja finava.
Los ángels li feyan llum—la Verge l' amortallava.
Ja se l' enpujan al cel—ab gran cantarella d' ángels.
 Ay que mes, ay!
 ditxosa nit de Nadal!