Pàgina:Cansons de la terra (1874).djvu/27

Ay, á Deu ciutat de Vich,
be 'n mereixes ser cremada;
n' has fet penjá' un cavaller
lo mes noble de la plana,
que per nom li diuhen Bach!
y al terme de Roda estava.
Diuhen á En Bach que davalli
qu' un seu amich lo demana,
tan prompte com va se' baix
fortament l' agarrotavan
y á la cua del cavall
cap á Vich se l' emportavan.
Quan á Vich lo van tenir
la sentencia li dictavan.
Ja 'n varen fer una crida:
—Fusters y mestres de casas
fassin unas forcas novas
al cap de las Davalladas.—
Ne responen los fusters
que no n' hi ha fusta obrada.
Ne respon lo general:
—Espatllin algunas casas.—
Espatllan molts candeleros,
tambè las llantias de plata.
Ja 'n varen fer unas cridas,
que tots los portals ne tanquin.
Quan los portals son tancats,
lo perdò ja n' arribava.
De la presò ja 'l ne treuhen