Pàgina:Cansons de la terra (1874).djvu/88

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

—Depressa los meus criats—pujéuli una tassa d' ayga
no li pujéu ab la d' or—ni tampoch ab la de plata
sino ab la de crestall—que l' ayga será mes clara,
lo primer que será alli—te una corona guanyada.
Quan son al cap de la escala—Margarida ja finava.
Los ángels li feyan llum,—la Verge l' amortallava.
Y en la cambra del seu pare—los dimonis hi ballavan.

VARIANTS.
Vers 1.

Un rey tenia tres fillas—bonicas com una plata.

Vers 26.

Veu venir lo rey son pare—qu' ab cotxe d' or passejava.

Vers 33.

Qui mes aviat hi será—la ciutat li será dada
quan á mitja escala fou—Margarida ja finava.
—Deu te perdò Margarida—Deu t' haja ben perdonada.
Tu te 'n vas camí del cel—y jo 'm quedo en lo pecado
Prega per mi al rey del cel—perque vulla perdonarme.
—No perdona 'l rey del cel—no perdona al rey mon pare.
Tres cadiras hi ha en lo cel—per mos germans reservadas
y altras tres al purgatori—que son pera mas germanas.
Los germans se'n son salvats—las germanas condempnadas:
y altras tres al infern—que serán pel rey mon pare.—
Quan lo rey va sentí' aixó—reventat alli va caure.

NOTA.
(Vers) 29.

La paraula Dios, me deya la pagesa que 'm dic-