Tal fou l'obscur i tragic fi que en sos diversos dominis tingué la poixança militar d'aquells bandols d'aventurers que feren plorar de por els afeminats Paleolegs de Bisanci, qui derrotaren turcs i alans, grecs i genovesos, en l'Asia menor i en la Tracia, i qui destruiren en les planures del Cefis el floret de la brillant cavalleria feudal de França a l'Orient. Llurs proeses, que admiraren el món, foren del tot esterils, a pesar de que l Pontificat, desconfiant de la creuada d'Espanya, arribà a somniar que am l'esforç d'aquells temuts almogavers reconquistaria no sols la Grecia cismatica, sinó tota l'Asia menor, i amb ella la Terra Santa [1]. Els Frederics d'Aragó, els Lluries, els Novelles, els Puigpardines, els Ballesters, els Pau, desaparegueren
- ↑ Pels anys de 1311 el vice-canceller del Papa manifestava als enviats del rei d'Aragó que ell veia altra via pera acabar amb els sarrains, i era «que passas hom en Grecia e subiugas los Grechs... e que açò poriets més fer vós senyor (la carta es dirigida per un dels missatgers catalans al rei Jaume II) e el rei Frederich, que nenguns altres per les vostres gents cathalanes e aragoneses qui son ja en Romania qui han subiugades moltes terres..... e los quals han axí esglayats los Grechs, que, segons que dix lo dit vicecanciller, ni franceses ni altres gens del mon no temen sinó les vostres.» Vide Andrés Gimenez Soler, El sitio de Almeria en 1309 (Barcelona, 1904), pag. 112.
