Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/425

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

que tanta gent hi hagues morta, ans nos pensauem, que los uns affegassen los altres. E axi mateix hi muri molta gent en barques, que hauia moltes tretes en terra per la marina, que totes eren esuentades, e varauen les, e puix metiensen dins tanta de gent, que com eren en mar, tot hom feya sotssobre, e negauensen, e axi se perde molta de gent. Queus dire? quel guany fo axi gran, que en aquella batalla faem, que nombre negu no si poria metre. Que VIII jorns jurcam a lleuar lo camp, que no calia mas lleuar aur e argent, que aquelles gents portauen de sus; que totes les cintes dels homens de cauall, e les espases e les seylles e els frens e totes llurs armadures son guarnides dor e dargent: e cascu que portaua moneda, e los homens dapeu atre tal, e axi ho sens fi ço que si guanya. E axi mateix hi haguem be III milia caualls vius, los altres eren morts o anauen per lo camp tirant los budells: e axi haguem tants de caualls, que III ni hauia per cascu.

E com lo camp fo lleuat, yo hagui presos IV Grechs e marce, que trobe en una casa: e eren homens pobres qui eren estats de Galipol. E digui los, quels faria molt de be, sim volien esser espies. E ells ab gran goig otorgaren mo, e yo vestils a la Greguesca molt be, els done a cascu un rosi dels nostres que nos nos hauiem ja; e juraren, que be a lleyalment me seruirien. E tantost yo tramis ne los dos a Andrinopol per vaer lo fill del emperador que feya, e los altres dos a Constantinoble; e a pochs de dies tornaren aquells que anaren envers lo fill del emperador, e digueren, quel fill del emperador nos venia desus ab XVII milia homens a cauall, e be ab cent milia dapeu, e que era ja mogut de Andrinopol.


CAPITOL CCXXI.
Com la companya sabuda la venguda de Xor Miqueli, fill major del emperador de Constantinoble, hagren acord de ferir en la llur dauantera, la qual hagren vençuda; e com Xor Miqueli escapa ferit en la cara duna brotxa.

Sobre aço ajustam nos tuyt a consell, e diguem, que fariem: e finalment lo consell fo aytal, que diguem, que Deus e lo beneuyrat