Pàgina:Col·loqui de Vicento Menjapà.djvu/3

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
pero yo tot lo que duya,

tor loy anaba acabant,
conque en aquella menchada,
señores , em vach menchar
(sinse llevar, ni afechir )
trenta rollos , setse caps
de bou, y no de moltó,
que aixó mho menche chugant,
sis gallines, deu perdius,
y un canter de vi del añ,
que me ensenguí en una roña,
que em doná que fer bastant,
Qué treballs que no pasí l
pues me va durar un af
esta rofia, en que gastí
tot lo pot del unguent blanc
que tenia el Boticari:
y també li vach gastar:
(en lo temps que tingui roña)
tres perols de aquells mes grans
del unguent que solen dir
de andarete , que es probat
pera asó del foc roñenc,
com vostés molt be ho sabrán,
Si es acás que han tingut roña.
Pero deixant á una part
lo que patí en esta roña,
que un añ me va atormentar,
els contaré en tres paraules
el pas que també em pasà
en lo Poble de Payporta:
este sí que fon bon pas!
Y fon asó , que em lloguí
Pera guañar un chornal,
y la faena que em daren,
era , que à un garroferal
anára à plegar garrofes:
yo men aní cap allá,
y chustet en aquell dia
res no habia mastegat.
Em pose à plegar garrofes,
y al temps que anaba plegant,
en la boca una garrofa
em solia yo posar.
Y la pancha que va veure
tanta garrofa dabant,
com aquell dia en dichú
estaba , men demaná:
y yo per acontentarla,
em vach posar à menchar
garrofes , y men menchi
dos taleques de delmar,
y despues en un ratet
vach carregar lo animal
que duya pera portarles,
y men aní pas a pas
à casa; y així que em veren
en un ventre tan unflat,
em digueren , qué tenia:
y yo els vach contar lo pas.
Varen buscar la eixeringa,
y al Dotor varen cridar:
y el Dotor aixi quem veu,
em digué: que qué has menchat?
Yo li vach dir, que garrofes.
Y ell me torná à preguntar,
que quántes , poc mes ò meñs,
men auria yo menchat?
Yo li torní de resposta:
dos taleques de delmar.
Y ell tot admirat digué:
sis servicis li han de dar.
Em donen los sis servicis,
y un poc em feren soltar
aquell pantáno que yo
no podia destapar.
Busquen un atre Dotor,
y me escomensá à ordenar
ser: