enviava un somris de tendresa y d'encoratjament, responent al seu esguard de fonda veneració. Era aixó un engany o es que realment la Gran Cara se'l mirava ab una predilecsió especial? Sigui com se vulgui, el fet es que la tendra y confidenta simplicitat d'aquell minyó discernia lo que l'altra gent no encertava a veure; y així l'amor que respirava aquella imatge, destinat a tots, devingué son peculiar privilegi.
Per aquells temps, començaren a corre veus per tota la contrada, de que el gran home predit de llarg temps que havia d'esser exactament semblant a la Gran Cara de Pedra anava al fi a fer sa aparició. Se deia que feia alguns anys un jove que havia emigrat de la vall y s'era establert en un port llunyá despres d'haver reunit un petit capital s'era posat de comerciant. El seu nom, jo mai he pogut saber si era realment el seu o bé un senzill renom que li havia sigut adjudicat atenent als seus exits finan-
Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/100
Aquesta pàgina ha estat revisada.
