Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/103

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

pare. Tot el seu exterior era de marbre d'una tant enlluernadora blancor que fins semblava que tota sa estructura s'havia de fondre en la claror del sol, com aquelles altres humils casetes de neu que el propri senyor Munt d'Or havia construit en sos primers anys quan encara els seus dits no posseien el do de la transmutació. El portic esplendidament esculpturat era soportat per altes colomnes entre les quals s'obria una regia portalada guarnida de claus d'argent y feta d'una fusta aromática vinguda de mars enllá. Les finestres desde el paviment fins l'artesonat de cada estança eren closes per colosals cristalls transparents com la mateixa atmósfera. No s'havia permés a ningú veure l'interior del palau; pero's deia, ab gran seguretat, que encara era millor per dins que pel defora, talment que tot lo que era ferro y bronzo en altres cases en aquesta era or y argent; y la cambra del senyor Munt d'Or particularment era tant brillant y