Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/13

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
U

NA mitj-diada d'un fred dia d'hivern, mentres el sol brillava ab claror riallera aprés una llarga tempestat, dos infants demanaven permissió a llur mare pera correr y jogar damunt la neu caiguda de fresc. El més gran dels dos era una nena, que per la dolçor y la modestia del seu natural y per sa gentilesa la nomenaven Violeta. El seu germanet, en cambi, era conegut ab el nom de Peony [1] a causa

  1. Essent la traducció d'aquest nom (Peonia), femení en catalá, havem optat per conservar el mot original anglés, per esser un neu a qui s'aplica.—(N. del T.)