d'ell la benedicció de sa mirada. El Creador li havia conferit el seu poder mes alt y mes sublim sobre la propria obra de ses mans. La Creació no's pogué dir acabada fins que vingué'l Poeta a interpretarla y completarla.
La seva obra era igualment bella y admirable quan els seus germans eren l'objecte de sos versos. L'home y la dona, que marxaven per llurs camins quotidians coberts de la pols de la vida vulgar; el petit infant que jogava inconscient de sos destins, resultaven també glorificats si'ls voltava de la llum inefable de sa poesia. Ell descobria els anells d'or de la gran cadena oculta que llegava als humans ab un mon invisible d'essers angelics; descobria també en els homes una oculta fisonomia d'orígen diví, que'ls feia dignes d'aquella sublim afinitat. Alguns, es veritat, hi havia que s'imaginaren demostrar la solidesa de llur criteri, afirmant que la bellesa y la dignitat de tota la natura existia solament
Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/131
Aquesta pàgina ha estat revisada.
