converteixi davant de tos ulls en un objecte repulsiu, la vida no'm será mes que una feixuga cárrega y poc sentiria despendremen. Treume aquesta má odiosa, o treume la vida. La Natura no té secrets pera'l teu geni y el mon és testimoni de les meravelles que has realisat. Com, doncs no has de poder esborrar una taca que una ungla basta pera cobrir? Ah, no és, no pot esser una empresa superior a tes forces y no puc creure que ta ciencia sigui impotenta en aquest cas pera donarte la pau y tornar la raó a ta dòna malhaurada!
— Noble y cara criatura, exclamá Aylimer emocionat y joiós a l'hora, no dubtis del meu poder. Has de saber que ab aquest objecte he fet profons estudis y he penetrat els arcans de la ciencia. Tinc la seguretat de poder tornar aquesta pobra galta immaculada com sa germana, y mil vegades mes adorable, car per ella hauré triomfat de la Natura en la seva obra mes
