dirho, l'historia moral d'aquella imaginació ardenta y ambiciosa, mes aviat que un registre escrupolós dels treballs de la seva vida, Aylimer tot ho explicava per causes físiques, peró posseia en grau suprem l'art d'esperitualisarles, y lliurava son esperit d'un materialisme groller per la pregonesa de ses concepcions y per la ferma creença que tenia de que'l vil fanc del qual som formats és animat per aquest principi intangible que havem convingut en anomenar ánima.
A mesura que Georgina avençava en la lectura, ella sentia son amor envers Aylimer transformarse en una mena de respecte barrejat de por, y per la primera vegada entrá la desconfiança en el seu cor. No podia deixar d'adonarse de que, en mitj dels seus exits mes grans, havia tingut el seu marit alguna decepció y mai havia completament assolit l'objecte que's proposava. Sempre hi havia una taca en sos mes bells diamants. Era, en un
