— Espera l'éxit, que encara'm sento indigne de tant d'afecte. Mes si vols plaurem, amada meva, ja sabs com me delita el só de la teva veu; canta; me sembla que aixó reposará el meu cervell fadigat.
Immediatament la veu pura y vibrant de Georgina, elevantse en mitj del silenci, esvaí, com per encís, el tumulte dels pensaments que bullien en el cervell d'Aylimer. Aprés alguns instants de reculliment, la deixá completament tranquila, assegurantli que s'apropava la fi de sa reclusió y que l'éxit de l'experiencia no oferia ja el mes petit dubte.
Acabava de retirarse quan Georgina pensá que havia oblidat de participarli un símptoma que dues o tres hores feia, despertava la seva atenció; era un torbament general del sistema nirviós, acompanyat d'una sensació extranya en l'indret precis ont hi havia la taca. Aixi és que seguí al seu marit y, per primera vegada, s'arriscá a entrar en son laboratori.
