que havia fins llavors sostingut son coratge li fes falla al present y deixés el lloc a un esllanguiment general. Incliná el cap damunt el pit y s'adormí.
Aylimer se sentá a sa vora, vigilant el seu són ab inquieta emoció, mitigada, ab tot, per aquesta indomable curiositat del savi, qui en cada fet veu un fenomen y en cada ser un camp d'experiencia.
Cap sintoma se li escapava; una rojor súbita y imperceptible, un lleu sospir, un tremolor inapreciable, tot ho sorprenia y observava y era anotat per sa má en aquell famós registre que contenia tota sa vida de savi.
A la fi, fremint de por y d'esperança, gosá esguardar la má fatal, y impulsat per un desitj irresistible, la cobrí per primera volta ab sos llavis ardents, com si li volgués donar un adeu definitiu. Georgina, adhuc estant pregonament dormida, feu una estremitut y sos llavis mormuraren una dolça reprensió.
