— Es el doctor Rappaccini, digué, baixant la veu, el professor, quan aquell era ja allunyat. Vos havia vist alguna vegada?
— No que jo sápiga, respongué Giovanni posantse a tremolar al sentir aquest nom.
— Vos ha vist; per força vos ha d'haver vist, replicá precipitadament Baglioni; ab un fi que jo ignoro, ha fet de vos l'objecte d'un estudi. Conec aquesta mirada! Es ben bé aquest cop d'ull fret y implacable que llença sobre un aucell, una rata o bé una papellona quan, pera portar a terme alguna diabólica experiencia, emmatzina ab el perfum de ses flors aquestes bestioles. Es una mirada profonda com la Natura, peró manca de l'ardent amor que aquesta porta a ses criatures. Senyor Giovanni, jo posaria la má al foc que vos sou, sense saberho, l'objecte d'una de aquestes experiencies de Rappaccini.
— Peró és que voleu tornarme boig? exclamá Giovanni fora de sí.
