sortint del seu ensomni; hi ha una porta secreta que dona al jardí del doctor Rappaccini?
— Xut! xut! baixeu la veu, mormurá Lissabetta posantse un dit sobre'ls llavis. Si, al jardí del doctor, ont podreu veure flors tant hermosee. Que n'hi ha hagut de joves de Padua que m'han ofert una fortuna pera poderhi entrar!
Giovanni deixá caure un ducat en la má de la vella.
— Ensenyeume'l camí, digué secament.
Al mateix temps una sospita creuá son esperit, sospita nascuda sens dubte de la conversa que acabava de tenir ab en Baglioni. L'intervenció de la vella tenia potser alguna relació ab l'intriga en la qual el professor suposava que Rappaccini li havia tramat. Mes aquesta sospita, ab tot y preocupar á Giovanni no tingué prou força pera aturarlo. L'ocasió era magnifica, unica pera coneixer a Beatriu y li semblava que aquesta entrevista li era devinguda absolutament ne-
