meravellosa semblança humana. Y vegé Violeta y Peony —es veritat que'ls mirava més an ells que a la figura, — vejé els dos nens atrafegats encare en la llur estatua; Peony portant la neu més blanca que trovava y Violeta aplicantla a la figura ab la destresa y seguretat ab que un esculptor encasta el fanc a la seva estatua. Y quan arrivà a distingir no més que vagament la nena de neu, la mare pensà dintre seu que mai havia hagut al mon una figura de neu tan divinament feta; ni mai tampoc cap altre nen ni cap altre nena capables de ferla.
—En tot, en tots son superiors, els meus nens a tots els altres, se deia ella ab egoista satisfacció. No es meravella així, que facin millor que ningú les figures de neu.
Reprengué la feina y feia tanta via com li era possible; car el vespre s'atançava y la brusa de Peony no era encare acabada y l'avi havia d'arrivar ab el tren a primera hora del matí següent. No corrien, volaven els seus dits lleus y sotils.
Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/25
Aquesta pàgina ha estat revisada.
