si sentissin una gran joia per un esdeveniment que acabava de passar pero que ells ja havían previst y sobre 'l qual temps havía que comptaven.
—Mamá, mamá; ja havem acabat la nostra germaneta de neu y ara está corrent ab nosaltres pel jardí.
—Quina imaginació tenen aquestes criatures, pensá la mare donant els darrers punts d' agulla á la brusa de Peony. A mi, acabarán per ferme tant criatura com ells mateixos. Y ara difícilment puc estarme de creure que realment la figura de neu s' es tornada una persona viventa.
—Mamá, mamá, cridá Violeta, mira afora, per Deu, y veurás quina companya de joc més bonica ara tenim.
La mare, així solicitada, no tingué més remei que mirar pels vidres de la finestra. El sol s' era ja post darrera les montanyes, deixant un esplendorós rossec de claror ont flotaven y 's desplegaven
Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/29
Aquesta pàgina ha estat revisada.
