nuta ditets, empenyentse y precipitantse l'un damunt altre ab un inmens brugit d'ales, palpitants. Un dels aucellets vinguè a niarse en el seu pit; un altre posà el bec entre'ls seus llavis. Y tot eren tritlleigs de joia y semblaven trovarse en el seu element, igual que si estiguessin jogant ab una tempesta de neu.
Violeta y Peony somreien encisats davant d'aquest bell espectacle; perquè ells fruien tambè de la bona estona que estava passant la llur nova companyona ab aquests alats visitants, gairebé com si ells prenguessin part en aquell entreteniment.
— Violeta, diguè sa mare ab greu perplexitat, digues la veritat sense fer broma. Qui es aquesta nena ?
— Mamà, responguè Violeta, mirant ab expressiò seriosa els ulls de sa mare y aparentment estranyada de que demanès encara mes explicacions. Ja t'he dit ab tota veritat qui era aquesta nena. Es la nostra estatua de neu, que Peony
Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/35
Aquesta pàgina ha estat revisada.
