la petita forastera blanca. Ella averiguá hardidament si era ó no un somni, pero no pogué evitar que li semblés veure la emprempta dels dits de Violeta en el coll de l' infant. Semblava exactament, com si mentres Violeta havía estat pastant y amotllant la figura, hagués donat allí un petit cop de má y encabat s' hagués oblidat de polir y allisar la senyal que havía deixada.
— Al cap d' avall, digué la bona senvora al seu marit, recorrent un altre cop á l' idea que 'ls ángels s' eren delectats en jogar ab Violeta y Peony, al cap d' avall té una extranya semblança ab una figura de neu. Jo arrivo á creure que es feta tota de neu.
Una bufada de vent ponent ferí l' extranya criatura y de bell nou resplendí com un estel.
— De neu! repetí ab sorna Mr. Lindsey, arrossegant el malagradós convidat cap á dintre de sa hospitalaria llar. No es meravella que sembli igual que neu. Está
Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/45
Aquesta pàgina ha estat revisada.
