rebé arrivat a la porta del jardí, quan sentí que'l tornaven a cridar els crits aguts de Violeta y de Peony acompanyats d'un viu repicament de dits contra'ls vidres de la finestra.
— Torna, torna desseguit, cridava la seva dòna mostrant el seu rostre esfereit al travers dels vidres. No cal que vajis a demanar pels pares de la nena.
— Ja t'ho havíem dit, papá, cridaven a l'hora els dos infants tantost el bon senyor tornà a esser dintre el salonet. Has volgut portarla aquí dins, y mira, ara la nostra pobra germaneta de neu tota s'es desglaçada.
Y esclataren en un plor desconsolat, com si el cor se'ls fongués en llagrimes; y tant abundosos eren llurs plors que llur pare ja mig esma-perdut per les extranyes coses que esdevenien aquell vespre, començà a temer que'ls seus fills també no anessin a desglaçarse. Presa de la més gran perplexitat, demanà a sa muller una explicació.
Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/49
Aquesta pàgina ha estat revisada.
