ofegarlo. Se tombá y vejé Walter que avençava vers ella.
— Que 'n treuría de fer retocar mon retrat? digué ella vivament; si té un aire trist, jo estaré contenta pera fer contrast.
— Com més vos plagui, digué l'artista ab una respectuosa inclinació; Deu fassi que'ls vostres neguits no síen més qu imaginaris y que solament en el vostre retrat tinguin la llur expressió. Que en cambi sía profonda y perdurable la vostra felicitat y que's gravi cada día més fondament en la vostra faç encisadora, mal que 'l meu art haji d' esser acusat d' impostura. Creíeu que es el meu més fervent desig.
Aprés de les noces de Walter y Elinor, els dos retrats foren el més bell ornament de llur morada. Estaven col·locats l' un davant de l' altre y separats solament per un petit espai. Molts extrangers dis-
