resultat una profecia, car una trágica tristor havia acabat d'anegar completament el rostre d'aquella dòna que's contreia dolorosament baix l'obsessió d'una idea esgarrifosa. En aquell moment, una misteriosa expressió d'esglai que torturava son rostre encisador, completava la seva semblança ab el retrat. Walter apareixia preocupat y ombrívol, y en els seus ulls guspirejava una extranya flama; mirava alternativament el seu retrat y el d'Elinor y per uns moments semblá restar absort en aquesta contemplació.
El pintor, fascinat per aquesta extranya escena, creia sentir al seu darrera les petjades del destí avençant implacable cap a ses víctimes y's demanava si tot aixó no era obra seva y si no era ell la causa primera de tot lo que anava a complirse.
Walter restava silenciós davant de sa propria imatge, abandonantse, per una extranya follia, a l'influencia fatal que'l pintor havia
Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/87
Aquesta pàgina ha estat revisada.
