PRÒLEC.
Molt despreciada está la llengua valenciana, y es la causa, perque els mateixos que debiem ensalsarla la degradém. Eixa multitud de indesens colòquis plens de escándalos y porqueries, la pòca aplicasió dels instruits valensians en escríurela, el desprèsi en que molts quijotes la miren, pues tenen per deshonor parlarla, son els motius de la sehua decadènsia; y ha arribat á tal estat de perdisió que es rar entre nosatros el que sap escriurela conforme. De este abandono resulta no escriures ninguna còsa de utilitat y profit en ella, y de asi es, que eixa multitut de pòbles que no nentenen atra, están en extrem ignorants de lo que els convé saber tant en lo politic com en lo moral. El P. Fr: Gabriel Ferrandis, honor del nòstre reine, gloria de la Relichó de Predicadors, y selós è infatigable propagador del Evancheli de Chesucrist, conegué à fondo esta veritat, compongué un Catesisme de Doctrina Cristiana en la nòstra llengua, pera que els que no nentenen atra, saberen lo presís y nesesari pera salvarse, y se instruiren á fondo en los prinsipis de la Catòlica Relichò. Yo coneixent en lo politic igual nesesitat, determine escriure en llengua valensiana estes conversasións, pera que se instruixquen en lo nòu sistema constitusional, y penetren la utilitat y benefisis que de ell els resultará. Mesclaré en les tals conversasions alguna chocositat, pera ferles mes agradables, y baix dels nòms supòsts de Saro Perrengue y el Dotor Cudòl, posaré en boca de aquell els obstacles grasiosos y preguntes ignorants propies de un
