Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/19

reys qui han reynat ab Nos e han los regnes continguus ab lo de Arago, mas encara ab lo nostre poble propi, qui fayen capitans de nostre sanch, ço es, de nostres frares germans. E axi com la bondat del Creador deliura David de la ma de Saul rey dels Philisteus e de la ma de Absalon, e del poble qui sera levat contra ell, axi la misericordia del Senyor ha deliurat Nos e nostres regnes de la ma de tots nostres enemichs; perque, podem Nos dir ab David aquella paraula qui es scrita (Primo Regum, decimo septimo): Dominus eripuit me de ore Leonis et de manu Urci; com Deus nos ha delliurat de la ma del rey de Castella qui era leo devorant per sa mala conditio e proprietat, e per son senyal, com en sa bandera fa leo; e de la ma del ors qui es animal inmunda e significa persones envejoses e malicioses que per llur malicia se levaren contra Nos e nostre regne, dels quals la larga e misericordiosa bondat de Deu delliura á Nos e nostra casa. E axi com altre loch, contra lo qual cinch reys eran convenguts, e ell fo delliurat per Abraham e la sua substantia, (sicut habetur Genesi, decimo quarto capitulo), axi Nos de la ma del rey de Castella, e poder del rey de Portugal, de Navarra, de Anglaterra e del de Granada, per la ma e braç poderos de Abraham, qui es interpretat pare de molta gent, ço es, lo Creador qui es pare de tota creatura, fom delliurats ab tota nostra substantia del regne, ço es, de nostres lochs, axi com largament se conte en lo proces del present libre. Perque, podem Nos dir al Nostre Creador ço que deya David (Psalmo decimo septimo): Eripuit me de inimicis meis fortissimis et ab his qui oderunt me. Com donchs aquestes graties, e moltes e diverses daltres hajam Nos reebudes de la bondat divinal, proòpiament ell ne devem loar e a la sua misericordia tot appropiar, dient les paraules presents, les quals son primeres del dit thema: Non nobis, Domine, non nobis, sed nomini tuo da gloriam.
 En les quals paraules son monstrades dues coses, ço es, molt evident cognitio de humanal fragilitat, com diu: Non nobis, Domine, non nobis; deguda exaltatio á la supernal majestat, com diu: sed nomini tuo da gloriam. Dehim primerament que mostra molt evident cognitio de humanal fragilitat com diu Non nobis, Domine, non nobis, com Nos, dit rey En Pere de Arago havem aquesta conexença clara e evident de Nos e