Pàgina:D'aquí i d'allà (1905).djvu/38

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

passat, convertit en cortinetes, la rehabilitació tal volta de la dòna ja caiguda; dos retrats de groguenc daguerreotip sota un marc ens diuen que un dia van unir-se dugues ànimes en el camí de la terra pera seguir juntes la pelegrinació de la vida; el projecte d'una màquina en petit descobreix l'afany de renom d'un pobre ser ignorat, perdut entre la gentada, com el bocet oliós d'un quadro l somni de gloria d'algun oblidat artista.
 Centenars més d'objectes exciten la curiositat, motiven l'horror o desperten la simpatia. Llargues fileres de calçat, en les quals les mitges soles s'han anat sobreposant com en la terra les capes geologiques; gavies abandonades, d'on volaren els aucells, i que esperen pera tancar a la presó dels seus ferros altres pobres presoners; trenes ventureres, mustigues i passades, com tretes de les parets d'una ermita aon van anar com ex-voto; el segell d'una societat de credit que l descredit va portar a la bancarrota, tirant, a la vegada que l segell, una multitut de parroquians a la fira; mil objectes més, units per la desgracia, que formarien immensos catalegs de dolors; una arpa sense cordes, uns gemelos sense vidres, capses de joies ensenyant per sa oberta boca l motllo de lo que van contenir; calendaris d'anys endarrerits i altres objectes més que no recor-