Pàgina:D'aquí i d'allà (1905).djvu/89

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.




LES VELLES



Deu ser que ls homes són al camp, que ls joves són soldats, que les dònes envelleixen depressa; pot-ser les aigües; pot-ser la massa salut; pot-ser la mandra de morir-se; no sé que deu fer-ho; però enlloc se veuen tantes velles com en els pobles, i en cap poble n'hi ha tantes com n'hi havia en el meu poble.
 A cada casa n tenien al menos dugues : la sogra i la ressogra; en algunes tres, perquè ja la jova s'hi començava a tornar; i en moltes ho eren totes. No miraveu per un portal, que darrera de la porta, arrupida i quieta, no n vegessiu al menos una; no hi havia filosa que no portés la seva vella; no s duien mitjons ni mitges al poble — i n'hi havia bastants que n portaven — que no fossin fetes de les velles; no vèieu cap gat sense tenir-ne una a la vora, ni