45
aquestes fan e obren. On diu Senecha: «Tu creu a mi, que cells qui no res són vists fer, fa major coses humanals e devinals ensemps tracten, e per açò entre els maestres negun repos no és plaent sinò aquell que raho de jutges componen e fan». E per açò diu Agelli en lo libre de les nits antigues de Socrates, que a veguades havia acostumat de estar així cogitador, que per un dia natural del sobiran naximent del dia entro al altre dia del sol exint estava no movible, axi matex en les peades, la bocha e els uyls en un matex loch endreçats, axi com en un estancament de pensa e de coratge fet per lo cors e demanat a qual cosa mundanal deja esser pres e retengut, e dix que habitador e ciutadà de tot lo mon arbitrava assi esser. Recompta Valeri que Carneades, savi treballós e divinal, com a la taula per menjar sia, entant se endreçava a Cogitacions que s’oblidava de posar la ma al menjar; mas la sua muler, per nom Melisa, la qual més per companya de vida que per copula carnal havia presa, e ajustada a ell per temprat ofici entre els estudis e de socorer a la fretura, adobava e endreçava la man dreta de aquell als usos de necessitat per ço que l baró noble e savi no peris de fam. Didimus diu a Alexandre: «Nòs no som habitadors de aquest mon, mas estranys; venguem axí en lo segle de les terres per ço que en ell convengua estar e romanir, mas passar. Car res sutze de pena per cert nòs enportam quant hic exim ab clara e neda conciencia, per ço que espee-
