Pàgina:Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Tomo Primer (1839).djvu/21

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ABISAT, DA. p. p. de abisar.

ABISMAD, DA. p. p. de abismar y abismarse Albismado.

ABISMAR. v. a. ant. Confóndrer, abátrer. Abismar. Deprimere, detrudere. Confondre, humilier. Rovinare.
abismarse. v. r. Precipitarse en un abisme, ó cáurer en èll. Abismarse. Se in barathrum aut profundum injicere, vel ruere. Se précipiter. Profondarsi, sprofondarsi, imnergersi.

ABISME. s. m. Profunditat mòlt gran. Abismo. Abyssus, barathrum, vorago. Abime, gouffre. Abisso.
abisme. Lo infern. Abismo. Inferi, gehenna. Enfer. Inferno.
abisme. met. Lo que es immens é incomprehensible. Abismo. Immensum, incomprehensibile. Abime. Voragine, vortice, gorgo.

ABITAMENT. s. m. ant. de habitació.

ABITATGE. s. m ant. de habitació.

ABJECCIÓ. s. f. Abatimènt, humiliació. Abyección, abatimiento. Abjectio. Abjection. Abbiezione, aggecchimento, abbiettezza.

ABJECTAT, DA. adj. ant. Abatud, humiliad, menospreciad. Abyecto. Abjectus, vilis factus, contemptus. Abject, bas, meprisable. Abbietto, negletto, depresso.

ABJURACIÓ. s. f. L'acció y efecte de abjurar. Abjuración. Detestatio. Abjuration. Abbiurazione.

ABJURAD, DA. p. p. de abjurar. Abjurado.

ABJURAR. v. a. Desdirse, retractarse ab juramènt del erròr ó equivocació que se habia patid. Abjurar. Admissum antea errorem juramento detestari. Abjurer. Abbiurare.

ABLANID, DA. p. p. de ablanir y ablanirse. Ablandado, emblandecido; mullido; reblandecido.

ABLANIDOR, RA. s. m. Lo qui ablanex. Ablandador. Molliens. Celui qui amollit. Mollitivo.

ABLANIDURA. s. f. ant. de Ablanimènt.

ABLANIMÈNT. s. m. L'acció y efècte de ablanir. Ablandamiento. Mollitudo, molimentum. Amollissement. mollificamento, mollificazione.

ABLANIR. v. a. Estovar. Ablandar, emblandecer. Mollem, reddere, mollire. Amollir, adoucir. mollificare.

ablanir. Laxar, suavisar alguna cosa. Ablandar. Mollire, lenire. Attendrir, relácher. Addolcire, rammorbidare.
ablanir. met. Mitigar la feresa, la ira, ó lo enutj de algú. Se usa també com reciproc. Ablandar. Iram sedare, animum lenire. Adoucir l'humeur, le caractère. Disasprire, mollire, abbonire.
ablanir. ant. Estovar lo llit ó cosa semblant. Mullir. Mollire. Amollir, rendre mou. Ammollare.
ablanir. v. n. Temperarse. Se din del tèmps cuand disminuex la sèva fredòr, y dels gels y nèus cuand comensan á fóndrerse. Se usa mès comunmènt com reciproc. Ablandar. Frigus mitescere, gelu vel nives liquescere. Se tempérer. Temperarsi, attemperarsi.
ablanirse. v. r. Posarse blana ó tendre ab la rosada alguna cosa. Reblandecerse, relentecerse, rellentecerse. Lentere, lentecerse. Se ramollir à la rosée. Lemire.
ABLASMAR. v. a. ant. de vituperar, rependrer.
ABLASMAT, DA. p. p. de ablasmar.

ABLATIU. s. m. Gram. Lo sisé y últim cas de las declinaciòns del nom. Ablativo. Ablativus, sextus casus. Ablatif. Ablative.
ablatiu absolut. Gram. Lo qui no depèn ja de cap part exprèssa de la oració. Abaltivo absoluto. Ablativus absolutus. Abaltif absolu. Ablativo assoluto.

ABLUCIÓ. s. f. ant. de lavatori.
ablució. Lo vi y aigua ab que lo sacerdot purifica lo cálser, y ab que se rènta los dits desprès de haber sumid; y axí se din: sumir las abluciòns. Ablucion. Ablutio. Ablution. Abluzione.

ABNEGACIÓ. s. f. Sacrifici absolut y espontáneo que algú fa de sa voluntat y de sos gustos. Abnegacion. Abnegatio. Abnégation. Abnegazione.

ABNEGAD, DA. p. p. de abnegar Abnegado.

ABNEGAR. v. a. Renunciar algú voluntariamènt á sos desitjs. Se usa mès comunmèat com reciproc Abnegar. sox quemque voluntati renuntiare. Renoncer à ses désirs, ou à ses passions. Annegare.

ABOBAMÈNT. s. m. ant. L'acció y efècte de abobar y abobarse. Abobamiento. Stupiditas. L'action de rendre quelqu'un sot, niais. Sciocchezza.

ABOBAR. v. a. ant. Fèr tornar bobo á