Pàgina:Dietari d'un pelegrí á Terra Santa (1889).djvu/119

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
113
á terra santa

Los cinch llibres de Moysès estan escrits en carácters samaritans. Lo pontífice de aqueixa extranya branca del judaisme reduhida avuy á 240 fidels, nos lo trau, perque nosaltres no 'ns volíam descalsar fins á la porta del temple y nos l' ensenya falaguer per dues pessetes y mitja. Li costa més morir á una religió, per xica que sia, que a deu dinastíes.

Djémeh el-kebir.—Es una antiga esglesia, convertida en mosquea; sa portalada gòtica es magnífica, y té algun parentiu ab la del Sant Sepulcre de Jerusalem. Se veuhen dintre columnes de granit, senceres ò á bossins, mes dretes encara, com soldats de la creu que no han volgut encara tòrcer lo genoll á Mahoma.

Los habitants de Napluse no semblan dels més civilisats de Palestina, y 'ls infants que fan, segons lo adagi, lo que veuhen fer als grans, corren amablement derrera nosaltres demanant bakchiches, á cambi dels fástichs que 'ns díuhen.

Desde Jerusalem á Napluse lo vestit cambía totalment. En Samária los hómens del camp van vestits ab tunica blava, com les dones pageses de gayre be tota Judea, y moltes dones vesteixen de blanch, com los hòmens en Judea, encara que això no es raro al voltant de la Ciutat Santa. Lo que fa verament extrany es veure 'ls hòmens vestits de llarch y les dones, especialment en sa infancia, portant calses amplíssimes y desayrades. En tota la Judea hem vist en les dones tendencia á coronarse de monedes d' or ò plata, mes desde Jerusalem á Samária les hem vistes riques y pobres, fins les herbejadores dels camps