Pàgina:Dietari d'un pelegrí á Terra Santa (1889).djvu/130

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
124
dietari d' un pelegrí

palm d' ample, d' hont pouhan aygua ab una hermosa galleda per oferir als devots.

Montanya del Precipici.—Ahir á les quatre de la tarde 'ns hi dirigírem per lo fons de la vall, anant contornejant la montanya fins al lloch del cingle, daltabaix d' hont volían tirar al bon Jesús los faritzèus de Nazareth. Hi há una cova petita que serviría probablement d' altar en la capella que hi hagué en altre temps, de la qual solament se 'n vèuhen les ruines; lo mateix que del ermitatge que l' acompanyaría, del qual ne restan trossos de paret y dues cisternes, rodejades de espinosos cáctus, tamarius y herbes. Part d' amunt, les roques son tallantes y esqueixades de mala manera.

Davant la montanya del Precipici hi há una altra montanya á l' altra banda del torrent de Nazareth, avuy sens aygua. A la mateixa altura de la cova d' ací se n' hi veu una altra. ¿Quí sab si també fou habitada? ¿Quí sab si era tradició popular lo que diu Adricomius, autor del segle catorze, que Jesús, quan transiens per medium illorum ibat fou vist en lo mateix moment en la montanya de davant, hont deixá estampades en la roca ses vestidures?

Desde 'l cim de la motanya del Precipici donem un colp d' ull al pahís. La plana d' Esdrelon se mostra ab tota sa bellesa. Aquí Débora y Barac, devant d' un exèrcit de 10,000 hòmens, desferen á Sisara que venía ab una armada innumerable y 900 carros armats de fals. Lo torrent Cison, que 's veu allá sens una gota d' aygua, arrossegá sos cadavres per la plana.