Pàgina:Dietari d'un pelegrí á Terra Santa (1889).djvu/192

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
186
dietari d' un pelegrí

forma de petites montanyes d' una hora y mitja de llarch. Tota la ciutat del Cayre, diu lo P. Jullien, ab ses quatre centes mosquèes Y sos palaus sens número, si fos tirada á terra, no formaría pas un munt com aqueixos de que parlam.

Arribats á Mathariyeh, nom que significa aygua nova, lo primer que veyem es lo pou miraculós; la aygua no surt com alguna hora á flor de terra, se atura á tres metres sota, y sent més alta que 'l Nil y no plovent en lo pahís per donarli vida, es considerada com la única veritable font d' Egipte. Vèuse aquí lo que 'n diu la Venerable Catarina Emmerich, veyent arribar la Sagrada Familia á aquest lloch: «Ells no trobavan aygua en lloch y s' asseguéren afadigats al peu d' un montícol de sorra. La santa Verge pregá á Deu y vegé una abundosa font sortir al seu costat y regar la terra al voltant. Lo tros de terra que regá fou maravellosament benehit; fou tot seguit cobert de verdor, y 'l preciós arbre que produheix lo bálsam, s' hi multiplicá en gran manera. Aqueix lloch fou cèlebre temps després, com á jardí de bálsam.» Lo bálsam n' ha desaparegut, mes no lo recort de Aquell que s' hi compara ab eixes boniques paraules: Sicut balsamum aromatizans odorem dedi.

Los bisbes còptos cullían en aqueix jardí lo bálsam que entra en lo crisma. Lo Sicomoro de la Verge que, segons tradició, s' obrí per oferirli amagatall, veyentla perseguida, no es gayre lluny de la Font. Segons lo P. Jullien, á qui devem alguna de aqueixes notes, lo tros que 's descartá del arbre per