donar refugi á la Verge, caygué en 1656 y fou conservat com una reliquia en la sagristía dels PP. de Terra Santa, en lo Cayre. Son ample tronch está aplanat de la banda de N. á S., com si no restás més que la meytat del arbre, té set metres de circumferencia, vuyt de alt y 's decanta cap al Nort com fent reverencia al infant Jesús, que de la banda del Nort vingué á aqueixes terres. Aqueixa circunstancia, unida á la de ser arbre fruyter, me fa venir á la memoria l' hermosa balada religiosa que 'm cantava la mare en temps y en un poble ¡ay! ben llunyans.
L' arbre maravellós está voltat d' una cleda enramada de flayrosos gesamins. Ses branques (en això y en sa bellesa sembla imatge de la Verge, plantada en lo jardí de l' Esglesia), ses branques son tan baixes que se 'n pot abastar lo fruyt y les fulles ab les mans; ses fulles son tan verdes com si l' arbre de dos mil anys acabás de cumplir dues primaveres.
Lo Sicomoro havía sigut donat á la França, mes se es quedat propietat del Kedive, no obstant, los Pares Jesuites han posat un peu en lo jardí y n' han presa possessió, edificant sobre una Cova de Lourdes una capelleta á la Sagrada Familia.
L' hermós quadro del altar representa la Verge asseguda sota 'l Sicomoro; Jesús desde sa falda la mira somrient y ab sa maneta li mostra una font que acaba de sortir de terra en agraciat brollador, hont Sant Joseph omple una ánfora egipcia. Als peus de la Verge hi há una manta estesa ab lo cabasset de les provisions, la carabassa y 'l gayato de
