cara que dóna á fòra; y á això haurán contribuhit la naturalesa de la pedra, les plujes y 'ls vents; y tal vegada ja foren posades aixís per rebre altra crosta superior de pedra que la revestía, presentant la superficie uniformement llisa, com se veu encara en la part alterosa de la segona pirámide, que ha sigut menos maltractada. La altura vertical de Khèops es de 137 met; la de la face, midada sobre 'l plá inclinat, de 137. Son cim está escapsat d' una vintena de met. de manera que forma un petit replá, desde hont se gosa d' un espectacle sens igual.
Devant tenim extesa la verdosa plana, estreta aquí, que rega 'l Nil, deixanthi correr y esbadiar en rius y rierons ses aygues benehides. La clapejan petits pobles y ruines y la domina desde la altra riba lo Cayre ab sa extesa de cases coronada de minarets. A aquesta vora del Nil, á má dreta, s' adressa un rengle de pirámides, la d' Abouroach, les d' Abousir y les de Sakkaráh, digne capsalera de les ruïnes de Memphis. Totes elles, com la que tinch als peus, miran la conca del Nil desde 'l desert, que omple tot lo restant del horizó, net, escombrat, sens un arbre ni una boyra, dividit solament per montícols de formes indecises y arrugues de sorra, com per aplegar més los raigs y l' escalfor del sol, que se 'n puja á mitjdía.
Vista la pirámide, encara que á corre-cuyta, per fòra, la anam á veure per dins. S' hi entra per una rampa de un met. 20º de alçada, y d' una inclinació regular. La porta es de 20 met. d' altura. La galería, al arribar á les arrels de la pirámide, se
