cova-capella de Sant Nicolau. La adornan alguns retaules antichs, un d' ells representant la horrible matansa d' anacoretes en temps de Còsroes, prop de una restellera de sos cranis y reliquies que blanquejan derrera una reixa.
Després de visitar la capella fou habitació y tomba de Sant Joan Damasceno, passam á la Cova de Sant Sabas, altrement anomenada del Lleó. Haventne sortit un día 'l Sant penitent, entrá á ocuparla un lleó. Torná Sant Sabas tot resant, y qui mal no fa mal no pensa, aprés de tancar lo llibre s' adormí. Lo lleó, volent ser amo de la cova, l' agafá per l' hábit y l' arrossegá á fora. Lo Sant se desvetllá, entrá de nou á la balma y recomensá lo reso. Haventse tornat á dormir, fou altra vegada arrossegat al portal de la cova. Llavors lo Sant, dirigintse al molestós animal, li digué:—¿No es prou gran la cova per tots dos?—Lo lleó, fentse cárrech de la rahó, se 'n aná tot moix á ajaures ahont lo Sant li digué, y allí habitaren tots dos en bona companyía.
Un dels pochs arbres que s' hi veuhen es una vella palmera, que, segons tradició, fou plantada per Sant Sabas.
Alguns dels monjos viuhen en petites balmes, ahont no hi há més que una creu de fusta y una astora de palma; á un d' ells, fa quaranta anys no se l' ha vist fora d' ella, sinó per anar á l' esglesia ò al refetor. Viuhen en la més aspra penitencia, tenint privada la carn tots los días del any, y llevantse á cantar matines, al sò d' una grossa planxa de
