dignament ab lo millor de tots, lo de Jerusalem. Los tres primers enfortiren mon cos delicat y enriquiren mon esperit, mes deixaren mon cor buyt y assedegat sempre de veure quelcom més que mars y terres y ciutats, formiguers de gent. La anada á Terra Santa m' ha apagada aqueixa set y ja no desitjo ni espero fer altre viatge que 'l de la eternitat, quan hora sía. Lo de Palestina lo emprenguí per conèixer á Jesucrist, mon Deu y Senyor, y poch ò molt dech haver guanyat en aquesta dolsa coneixensa, puix me sembla que l' estimo més, á pesar de la petitesa de mon cor y de la esquefidesa de mon enteniment, per enmirallarshi aquell que no cab en l' univers. Sí: entre les etzevares y figueres de pala de Nazaret, en les vores del mar de Tiberíades, ressonantes encara al tro de sa paraula, en les del Jordá, consagrades per son baptisme, y en la cima del Calvari, ahont aixamplá sos braços per abraçar l' humanitat, me sembla haver vist una línea més d' aquella fesomía divina inaccesible al pinzell del pintor y á la ploma
