Pàgina:El poema de La rosa als llavis (1923).pdf/77

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
i quan confiats els arbres


1
i quan confiats els arbres es vesteixen
ignoren els seus ulls
nit        dia        sol        estelada plena

i les rodes de la fortuna de la seva sina

i el misteri de la rosa vermella dels seus colzes

ignoren el seu ventre
damunt la cripta ufana
que flameja el seu cos
vas de l'amor
llet i mel en son clos
flor d'atzabeja: