Pàgina:El poema de La rosa als llavis (1923).pdf/86

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

del vi més negre
que ha fermentat.

Cap llavi crema com els vermells
de l'amor meva quan dóna el bes.
Tan fina és Ella que em dicta el vers.
—Prenc els seus musles i el seu coll tens
com una pruna que ara caigués.

S'ou la musica
de cent llaüts,
clara i divina
sota els seus rulls.

Terra l'Aràbia, terra corcer
d'alta crinera, bridall desfet.