Pàgina:Enllà (1906).djvu/25

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

     tots bevem l'aigua de les mateixes neus,
     nostres cançons tenen igual tonada,
     i nostres crits desperten — identics tornaveus.
     De mar a mar no més hi ha uns Pireneus.
     Jo hi tinc l'amor i es ell el qui m'inspira...
     Donzelles i fadrins ja m'entendran:
     un jorn cremà l Pirene — en fabulosa pira,
     i si ara un cor aimant — es la nova guspira,
     d'un nou incendi ls cims s'abrandaran!

     «Aquelles montanyes — que tant altes són,
     me priven de veure — mos amors on són.»