Pàgina:Francesc Palanca - Un niu d'enredros.pdf/10

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
y al preguntarme l'escame,

clar esta, viu escamat.
li ha dit res de vosté,
ni manco del seu papá.

Rosal. L'has vist hui?
Anchel. Farà mich-hòra

qu'el chocolate li ha entrat.
Qui li manaba ficarse
en politica?

D. Patr. Te'n vas?
Anchel. Tinc qu'espumar el puchero

y atres coses qu'arreglar.

D. Patr. Anchela!(Dins.)
Anchel. Crida son tio.
Rosal. Corre.
D. Patr. Ancheleta! (Dins.)
Anchel. Ya vach.

ESCENA II.
Les mateixes y D. Emilio, por el foro.

Emil. Rosalia!
Anchel. El siñoret!
Rosal. Emilio!
Anchel. Estaré observant.
Rosal. Grasies.
Anchel. No hiá que donarles.

Res de por; ánima gran,
qu'este mon son cuatre dies:
y uns atres l'han d'heretar.
Vosté el vól; éll la idolatra:
Deu y el vicari han firmat;
si pare y tio no vólen,
al últim s'aguantarán,
y si no à Roma per tots
y el que caiga s'alsará:
de menos nos hiso Dios,
que fon d'un pilot de fanc.

Emilio. Muchacha!
Anchel. Lo dicho, dicho.

Fuego! Salut y mandar. (Se'n entra per la dreta.)

ESCENA III.
Rosalia y Emilio.

Emilio. Vale un mundo esa muchacha.
Rosal. La quieres?