que ens cal ensems, amb més discreta pena,
pensà en ell no oblidant-nos a nosaltres.
Per xò, a la que era abans nostra germana,
i és nostra reina avui, la successora
d'aquest regne guerrer per llei d'imperi
(d'una banda plorant, de l'altra alegres,
mesclant murtres i absoltes, dol i boda,
sospesant per igual temors i gustos,
i amb una certa joia contrariada),
l'hem presa per muller: no hem deixat perdre's
vostre prudent consell, que ha estat el guia
en el curs d'eix afer. Mercès per tot.
Ara parlem del que sabeu: el jove
Fortimbràs, palesant sa noció
feble del que valem, o figurant-se
que per mort del caríssim germà nostre
el regne és desunit i fet a trossos,
mogut pels seus ambiciosos somnis
ens està corpodrint amb sos missatges,
tot reclamant que li tornem les terres
que son pare va perdre, que, amb justícia,
del valent germà nostre esdevingueren.
Prou d'ell. Per ço que ens toca, i és la causa
de què us cridéssim, ens convé innovar-vos
el que s'és fet: havem escrit a l'oncle
del joye Fortimbràs, al de Noruega,
que invàlid i allitat, ni boi té noves
del que fa son nebot, puix que les lleves
i allistaments es fan entre sos súbdits.
Vós, bon Corneli, amb Voltimand, heu d'ésser
qui vagi a fer visita de part nostra
al vell rei de Noruega, sens donar-vos
per tractar amb el rei, poder més ample
del que va consignat en eixes lletres.
Adéu; qué el vostre deure us esperoni.
Farem, com sempre, ço que el deure ens mana.
