Aquesta pàgina ha estat revisada.
HÀMLET
Esperit pertorbat, sossega't, calma't.
(Juren.)
Amb això, cavallers, de bona gana
m'encomano a vosaltres; i el que pugui
fer-vos qui és tan pobre home com és Hàmlet,
per a provar-vos sa amistat i afecte,
si Déu vol que ho faré. Plegats anem-nos-en.
Va el temps fora d'encaix. Fatal destí!
per a encaixar-lo m'ha fet néixe' a mi.
Bé, amics: eixim plegats.
(Ixen.)