graonada, la major part del qual no entén altre que ço que són crits i pantomimes. Amb el fuet mereixia ésser tractat algú que exagerava la ferotgia de Termagant i que a Herodes el feia encara més Herodes. Eviteu això, creieu-me.
Ho asseguro a vostra honor.
Tampoc sigueu massa mansoi, ans deixeu que la discreció vos tutoritzi; que l'acció s'aparelli amb la paraula i la paraula amb l'acció, tenint compte, especialment de no anar mai més enllà de la naturalitat de la natura; car, estrafer-la, és contrariar ço que la representació escènica es proposa, que, des del seu principi fins avui, ha estat i és, de posar-li a la natura, tal com sigui, un mirall al seu davant, perquè es vegi la virtut amb la seva fisonomia pròpia, el menyspreable amb la seva pròpia cara, i el cos i edat del temps en son ésser i forma. Ultrapassar això, o quedar-s'hi curt, ni que faci riure els ignorants, farà pena als discrets, la censura dels quals, en vostre apreci, heu d'estimar-la més que el teatre ple dels altres. Comediants he vist treballar, i que altres aplaudien, i molt (per no dir sacrílegament), que sense tenir accent ni l'aire de cristians, ni de pagans, ni de turcs, s'inflaven i bramulaven talment, que jo em creguí que algun manobre de la natura els havia fet tan mal fets, puix imitaven la humanitat de faisó tan abominable.
Penso senyor, que d'això ens en hem corregit ün bon xic.
Corregiu-vos-en del tot. Ah! i que els que fan els graciosos no diguin res més que el que hi hagi en
